What is "true" in internal realism?

This paper is a critical examination of Putnam's theory of truth as it evolves from metaphysical to internal realism. First, I analyze the model-theoretic argument that led Putnam to abandon the metaphysical concept of truth as correspondence and to adopt and epistemic view of truth. Though a powerful critique of the metaphysical realist conception of truth, this argument does not establish conclusively that the concept of truth has any epistemic content. Secondly, I discuss Putnam's idealization theory of truth, arguing that the identification of truth with "acceptability under ideal conditions" is at odds with the claim that truth is context-transcendent, since the notion of justification is intrinsically context-dependent and no amount of idealization can reedeem its contextual character. Finally, I suggest that the realist intuitions that Putnam's internal realism tries to capture call for no more than a deflationary view of truth. Acceptance of this view requires abandoning not only the idea that truth is an epistemic property, but also the idea that truth is a substantive property that all true statements share and, therefore, a proper object of philosophical theorizing.Aquest article és un examen critic de la teoria de la veritat de Putnam en la seva evolució des d'un realisme metafisic a un realisme intern. En primer lloc, presento una anàlisi de l'argument de la teoria de models que va dur a Putnam a abandonar el concepte metafísic de veritat corn a correspondència i a adoptar un concepte epistèmic de veritat. Aquest argument, encara que constitueix una potent crítica de la concepció de la veritat del realisme metafísic, no estableix conclusivament que la veritar tingui algun contingut epistèmic. En segon lloc, discuteixo la teoria idealitzada de la veritat de Putnam, tot argumentant que la identificació de la veritat amb "acceptabilitat en condicions ideals" no s'adiu amb la tesi que la veritat no és contextual sinó transcendent, per tal com la noció de justificació és intrínsecament contextual i no hi ha idealització que la pugui redimir d'aquest caracter. Finalment, suggereixo que les intuicions realistes que el realisme intern de Putnam intenta captar no requereixen més que una perspectiva deflacionista sobre la veritat. Adoptar aquesta perspectiva implica abandonar no sols la idea que la veritat és una propietat epistèmica, sinó també la idea que la veritat és una propietat substantiva que totes les afirmacions verdaderes comparteixen i que, per tant, és objecte d'una teoria filosòfica